9.000 MILLES I 6 MESOS EN SOLITARI

El producte d'un somni que feia temps que perseguia: navegar dies i dies lluny de terra, sense un rumb fix i sense presses.

Quadern de bitàcora en video

Durant tota la travessa de l'Atlàntic, tant a l'anada com a la tornada, vaig anar gravant en video cada dia com si fos el quadern de bitàcora.


dimecres, 11 de febrer del 2009

11 de Febrer del 2008. Descansant a Mindelo.


Entres per la bocana del port, el mar és plà, tires l'ancora, poses una mica d'ordre a bord i ja ho tens tot fet, tot. Seus a la banyera i no tens res a fer, no has de vigilar res, tot està controlat. Sembla que, per fí, has tornat al refugi del ventre matern, però t'aburreixes i penses, anem a fer un vol per terra. Amb el dingy xino, xano, vas tirant cap al moll i t'arriben les olors dels nous problemes, els problemes terrestres. On deixo la barqueta? vaig a fer els papers d'aduanes? porto el passaport? òstia!!, porto peles??? i les xancletes, idiota!! que fots descalç!? però que no t'has vist quina pinta fots!!? i com serà la gent? i què em diu aquest que aquí no puc baixar? i perquè són tots negres aquí? i quin collons d'idioma parlen? aix... ja t'ho deia jo que t'havies de comprar la guia trotamundos...
Decidit a seguir fent les coses "a la meva manera", amarro el dingy a on em sembla millor, tiro milles saludant a tothom i m'endinso pels carrers de Mindelo buscant aquell bar, amb aquell racó apartat a l'hombra per fer-hi una cervessa ben fresca. Els d'aduanes, que em busquin, i la gent d'aquí i la seva manera de fer... ja m'ho aniré trovant.