9.000 MILLES I 6 MESOS EN SOLITARI

El producte d'un somni que feia temps que perseguia: navegar dies i dies lluny de terra, sense un rumb fix i sense presses.

Quadern de bitàcora en video

Durant tota la travessa de l'Atlàntic, tant a l'anada com a la tornada, vaig anar gravant en video cada dia com si fos el quadern de bitàcora.


dilluns, 16 de febrer del 2009

16 de Febrer del 2008. No fa vent.

Fa molt poc vent i vaig ficant motor d'en tant en tant per surtir d'aquí. Si el mar estigués plà no em faria res esperar quiet però està una mica remogut i les veles i jo patim quan no avancem. 
Ahir per sopar em vaig fer una fideuà de dorada boníssima y avui cansat de peix obro una llauna de mandonguilles d'aquelles tant dolentes per sentirme com si estigués fent un menú "guarro" en un bar de l'eixample.
El GPS m'ha estat donant posicions equivocades durant una bona estona. Al final l'he apagat. Al vespre ja funcionava bé. No és bo confiar a cegues amb aquests aparells que poden fallar en qualsevol moment.

Escolto en Serrat...

I qui dia passa, any empeny...


2 comentaris:

... ha dit...

Vailet,
Un parell de Q-S-T-ons:
Els punts vermells que ens marques a la ruta (a dalt a la dreta)... corresponen a la posició teva i de'n Neo a cada a volta de la terra sobre si mateixa (com ho fa ara el blog)?
I una altra més senzilla:
La musica de'n Joan Manuel l'escoltaves a través de la tarja d'audio i els altaveus del primer ordinador portàtil sense tecles?

Joan ha dit...

Si, si, els punts de la carta són dies. Cada día a la mateixa hora apuntava la posició al cuadern de bitàcora i a la carta.

Per la música, els reis van portar-me una ràdio d'aquestes de cotxe amb cd i un veí meu d'amarre a Badalona va comprar uns altaveus que no li anàven bé i me'ls va regalar. A jutjar pel barco que té el tiu, em penso que els altaveus són molt bons...