El vent ha pujat una mica i s'ha tapat bastant el cel. Segueixo moooolt tranquil deixant passar les hores assegut a la banyera observant com evolucionen els peixos voladors. És molt distret. Volen lo que volen... surten disparats i s'estan tanta estona a l'aire com volen. Poden fer girs de 180 graus tranquilament repicant amb la cua les crestes de les onades. Sembla que volin com les libélules.
Al vespre trec la guitarra per cantar una mica i per primer cop desde Canàries es posa a ploure. És clarament una indirecta i demano perdó a tohom per gosar destorbar l'equilibri amb la meva guitarra....
...Bressol de vida, camins de somnis, pont de cultures....
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada