Un peix volador s'ha colat per l'escotilla i ha caigut sobre la cuina. Més fresc impossible!!.
No paro de felicitar a la Hellen (el pilot de vent). Em fa sentir molt, molt bé. És la millor compra que he fet.
Cap al mitgdia ens creuem amb un mercant molt gros que rebenta les onades rumb a l'Est. A ell tan li fa que bufi en contra, tira milles passant de tot. Nosaltres anem amb tot a favor, el mar, el vent, el sol i el sopar que em fotré per celebrar-ho.
Es cau la farina, es trenca la plata de vidre del forn però al final, apartant els trocets de vidre, menjo un pa amb tomàquet deliciós. Obro una ampolla de vi i trec el pernil que em van regalar el Robert i la Silvia. Un sopar de reis!
De nit, assegut a la proa, em sento bé. La lluna és quasi plena i fa ombres. "Entenc" el cel, el mar, el moviment. Entenc al barco i quasi que m'entenc a mi. A dins, però, hi ha l'ordinador, els llibres, la ràdio, i un moviment menys entès. L'animal és fora, el cervell és dintre.
...el rioja que m'he begut m'ha pujat una mica...
4 comentaris:
molt bona l'escena de tu llegint amb una drisa voleïant al voltant... que no t'han explicat mai que les drises han d'anar lligades!!!!! Apa que ja falta menys... i quan veurem el naufragi?
No és una drisa, és un cable que feia servir d'antena de la ràdio. El vaig pujar backstay amunt per intentar pillar alguna emisora.
Ara amb l'arribada del TDT ja no faria falta...
Naufragi!? òstia no expliquis el final!!
Naufragi !!!???
Jo que creia que el Neo estava en venta i el mariner aniuava a terra ferma...
Males llengües!!!
Publica un comentari a l'entrada