Vaig sempre un xic cansat i dormo a estones a la banyera, a estones a la cabina, sempre en un cert estat d'alerta. Quan vull oblidar-me de tot, vaig a la cabina de popa. Allà el món no existeix, és el meu refugi, el ventre matern.
S'està bé al mar quan fa bon temps, s'està bé lluny de tot, s'està bé quan no penses, s'està bé fent de Mowgly...
Com deia en Julio: "No corris Neo, no corris, que se'ns acabarà el camí i no sabrem què fer..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada