9.000 MILLES I 6 MESOS EN SOLITARI

El producte d'un somni que feia temps que perseguia: navegar dies i dies lluny de terra, sense un rumb fix i sense presses.

Quadern de bitàcora en video

Durant tota la travessa de l'Atlàntic, tant a l'anada com a la tornada, vaig anar gravant en video cada dia com si fos el quadern de bitàcora.


dimecres, 25 de febrer del 2009

25 de Febrer del 2008. Vientoenpopatodavela!!

Marxem alegres cap a Tobago. He vist l'arc de Sant Martí. Un peix volador a coberta. La nit és màgica, la lluna ens vigila i Orió ens avança... Fa bastant que no veig dofins però el mar és plè de peixos voladors. Estimo la Hellen. 
Vaig sempre un xic cansat i dormo a estones a la banyera, a estones a la cabina, sempre en un cert estat d'alerta. Quan vull oblidar-me de tot, vaig a la cabina de popa. Allà el món no existeix, és el meu refugi, el ventre matern.
S'està bé al mar quan fa bon temps, s'està bé lluny de tot, s'està bé quan no penses, s'està bé fent de Mowgly...

Com deia en Julio: "No corris Neo, no corris, que se'ns acabarà el camí i no sabrem què fer..."