Amb la sortida del sol es comença a dibuixar el perfil de Tobago just on el GPS ens ha dit.
16 dies desde Cap Verd i 24 dies en total desde Canàries. No està gens malament per un barco com el Neo.Quan ens acostem a l'illa, m'arriba una olor de terra que em sorprèn. Sembla una illa molt verda i poc habitada. Soposo que hi trovaré la pau que busco.
Entrem a la bahia de Scarborought i tiro l'àncora a l'únic lloc on em sembla que puc. M'assec a la banyera... ja hem arribat. Vénen una parella de brasilenyos amb la zodiac a donar-me la benvinguda i a explicar-me a on he d'anar a comprar barato, a on hi ha gasoil i a on puc carregar d'aigua. Agraeixo molt les explicacions però m'han atabalat. Sento els sorolls de terra, cotxes, grues treballant, la gent, aduanes... Em fa mandra tot plegat. Tinc ganes de seguir lluny de tot i després d'aquesta paradeta d'una hora, sortim rumb al destí vertader, la platja i la palmera.
Després d'un parell de bordos arribem a Milford Bay. Veig una platja infinita plena de palmeres altíssimes i relativament poca gent. Tiro tota la cadena i 20 metres de cab per no patir si garregem i ara si, ara si que hem arribat!!.
2 comentaris:
Hostia! Se m'ha fet molt curta aquesta travessa!
Vaya xarquillo aquest Atlàntic, no?
Si, si, no és massa gran, no. Sobretot si fas la paradeta a Cap Verd la cosa queda en 15 dies que no es fan massa llargs.
La travessa bona, bona és la del Pacífic que són 3.000 milles sense parada possible. De Galapagos a les Marqueses. No ho descartem...
Que bé s'està sota la palmera... que bé!! m'está estressssando!!
Publica un comentari a l'entrada