Ahir al vespre saltàven les tonyines per la proa i jo reia...
Començo a sentir-me molt lluny de tot. Plantat al mitg de l'inmensitat amb aquesta eina que em porta i em protegeix.
A les 3:00 em passa una mena de portaavions per babor a menys d'una milla. No sé perquè m'he despertat, suposo que per veure'l...
La canya de respecte fa un soroll que fa respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada