Quan ens atrapa el xàfec el vent desapareix del tot i la pluja és intensa.
La mesana, desventada, dóna un cop el pilot de vent i la veleta cau a l'aigua. No em puc permetre el luxe de perdre-la així que donc la volta i intento recollir-la però m'és impossible. A la tercera passada que faig, amb la veleta a pocs metres del barco decideixo tirar-me a l'aigua i recollir-la. Em tiro a l'aigua, l'agafo, em giro i veig el barco desde fora. La sensació és brutal. El mar té un blau grisós fosc, el mar és completament plà i no fa un bri d'aire. Amb la fusta nedo molt a poc a poc i em surt l'adrenalina per les orelles. Pujo al barco tremolant de neguit però super content.
Encara que no ho sembli, no hi ha hagut cap perill però la sensació ha sigut de molt vertígen.
2 comentaris:
"Si es pogués fer la comanda del dia perfecte seria aquest... (...) ... bueno, sembla que ha arribat el xàfeg..." jeje
A l'aigua sense lligar, eh, animalot!
Lamarekilvaaaaaaaaaaaaaaaaaaapari!
Yonkee d'adrenalina havies de ser...
Podria haver-me lligat però semblava que en qualsevol moment podria tornar el vent i vaig decidir fer una capbussada ràpida... Ho he fet molts cops però mai m'he cagat tant...
Publica un comentari a l'entrada