Sortim d'Almerimar amb un vent que ens empeny fort mentre baixem les onades amb només el gènova.
Estic atent al parte meteo per la ràdio però sembla que ho tenim tot a favor per no parar fins a Barcelona.
Vaig a tocar de terra per evitar els vents forts que segur que bufen al mitg del mar d'Alboran i passo tocant les roques del cabo de Gata. Quan passo pel través de la playa de los genoveses estic molt temptat de parar en aquest lloc tan verge però si vaig parant als llocs macos arribaré d'aqui a dos mesos o sigui que tiro milles.
Passat Gata, m'endinso una mica al Golfo de Vera per allunyar-me del trànsit i intentar dormir una mica. Si seguim així en tres dies som a casa.
3 comentaris:
Almerimar, almeria mar, molt currat, se't veu menys cansat, per fi, feies patir, i content, sembla que vols tornar a casa...i això que quan arribis voldras tornar a marxar...què vols?
vull que reformin el mercat laboral
Heu sentit a parlar de la coachitis?
És la nova malaltia que pateixen aquells que fan preguntes a tort i a dret a la gent que els envolta a causa dels efectes d'un curs de coaching.
Es vu que la unica cura a aquesta malaltia és l'alcohol consunit amb els amics...
Publica un comentari a l'entrada