Faial desde el mar sembla irlanda. Penyasegats i molta una verdor humida.
Fins l'últim moment he pensat que ens rolaria el vent o que pujaria però quan estem a sotavent de l'illa veig que ho hem aconseguit. Quan entrem per la bocana amb el mar plà em sento lleuger...
He parlat per ràdio amb el Menenes que han arribat aquest matí i m'esperen amb una cervessa fresca per ajudar-me a amarrar el barco al moll d'espera. Em fa molta ilusió que m'esperin a l'arribada.
Tinc una sensació molt estranya al veure el barco desde el moll.
Em prenc la cervessa quasi d'un glop i anem a buscar un restaurant a on ens donguin un bon troç de carn.
La filmació del barco és del dia 3 al matí, després de dormir tot lo que he pogut.
2 comentaris:
Com paties al principi, a vegades et preguntes que hi fas alla, recorda aquests moments quan et preguntis que hi fas aqui.
Al mar, peixos, a terra falten persones. Hi ha molt esser huma en el sentit de l'animal, però poques persones, ajuda al teu entorn, de veritat...
No hi ha calor sense fred
no hi ha plaer sense dolor
no hi ha alts sense baixos
no hi ha cervesa sense alcohol
no hi ha terra sense mar...
Publica un comentari a l'entrada