9.000 MILLES I 6 MESOS EN SOLITARI

El producte d'un somni que feia temps que perseguia: navegar dies i dies lluny de terra, sense un rumb fix i sense presses.

Quadern de bitàcora en video

Durant tota la travessa de l'Atlàntic, tant a l'anada com a la tornada, vaig anar gravant en video cada dia com si fos el quadern de bitàcora.


divendres, 20 de febrer del 2009

20 de Febrer del 2008. Començo a fer cara de boig...

Per la nit ha bufat una mica més però pel matí ha tornat a baixar. Sembla que no vol entrar fort i a mi ja m'està bé. Lo únic dolent de que no bufi és que el mar no s'endreça i patim aquest mar desendreçat ballant com una baldufa. Cuinar no és còmode i no pots deixar res enlloc que segur que se'n va a terra. Els barcos antics com el Neo al no tenir la panxa plana, ballen molt més que els moderns i anar en popa no és massa agraït. Tot i així jo no el canvío per res del món!. 
140 milles en les últimes 24 hores. No està gens malament. 
Per la tarda tenim uns 20 nusets que espero que arreglin una mica el mar.
Ens creuem amb un carguero enorme. Ens passa a una o dues milles per babor i m'inquieta. Preferiria no haverlo vist. Penso en trucar-lo per ràdio perquè em passi informació meteorològica però em fa mandra parlar-hi. Engego la radio per si ell vol dir-me res...         ...tampoc.