21 de Febrer del 2008. A mitg camí.

No estic molt bé de la panxa i no tinc ganes de cuinar. El moviment és incòmode però s'està prou bé. Ja no anem amb orelles de burru i el barco té certa tendència a orçar. Trec la messana i una mica de major. La canya de respecte s'està obrint i hi coloco unes abraçaderes perquè no peti. Fa núbol, fa sol i després plou. Marxem a 6 nusos llargs, marxem alegres. D'en tant en tant una onada creuada ens mulla la banyera. Obro una carta que em va donar en Quique dient-me que l'obris quan arribés al destí. I ja hem arribat a on volia arribar, al mitg de l'Atlàntic. Obro la carta i hi trovo un poema d'en Kipling "if". El llegeixo i m'emociono.

Ja de nit, ens passa un carguero per estribor. Va cap a l'est i ens passa a una milla escassa. Just per xafar-me la nit. Que màgic seria no haver d'estar pendent del trànsit i dormir fins que les veles o el mar t'avisin...