19 d'Abril del 2008. El silenci del solitari.

Si no parlo, si no faig el burru, si estic una mica pensatiu, es crea un ambient de silenci total. Un silenci de paraules, un silenci de sentiments però un silenci plè de vida, de moviment, de fets i d'informació. Es el silenci del solitari. Un silenci "conectat". L'absència de tripulació és l'absència de la convivència i tot el que això implica. Una travessa amb tripulació pot ser molt més alegre o molt més conflictiva però sigui com sigui mai podràs sentir el mateix. Tot jo estic pendent del Neo, del Mar i del cel. Res no em distreu. Ningú em treurà les castanyes del foc, i no sóc responsable de ningú. Ningú pot dir-me si ho faig bé i ningú em dirà si la cago. Ningú em distreu dels meus pensaments, ningú m'anima, ningú m'entristeix. Els únics que m'alienen són els llibres i la música. L'un em distreu i l'altre em canvia l'estat d'ànim.

M'agrada llegir i m'agrada escoltar música, però els millors dies són els que passen lleugers, ocupats i alegres sense música i sense llegir.

Un peix que soposo serà molt gros m'ha trencat la línea! Només em queden dos popets de plàstic...