Estem lluny de tot. Una setmana per la popa i dues per la proa. És molt gran l'oceà...
Torno a pescar el mateix peix que no sé com es diu i aquest cop el batejo com a serviola i el faig a la sal. estava boníssim! a veure si tinc sort i en pesco més.
Començo a patir per la meteo.
Avui poso música i m'emociono, i canto i ballo.
...el mar dòcil, dolç, "em deixa passar"...
A les tantes de la matinada em desperta un rus. Surto i no veig res. Més tard em passa un cargo per la popa. Sembla que va cap a Gibraltar. Deuen ser els rusos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada