Avui reflexiono sobre els patiments d'ahir a la nit. Quan va petar la canya de respecte, vaig començar a desconfiar de tot el material. La punta de gènova que portava feia unes estravades brutals i quan vaig veure la corredera a 17 nusos (sempre en marca un de més) vaig començar a patir de veritat. En el fons va ser una tormenta de merda però no sabia si duraria molt o no i estava sense pilot automàtic i molt cansat. Avui només em preocupa com ho faré per tenir bateries carregades si no fa sol ja que no tinc prou gasoil per carregar-les amb el motor.
No veig gens fàcil arreglar la canya de respecte però buscant per tot el barco he trovat una barra d'acer collonuda que m'encaixa perfectament. La xapuça és tant bona que encara avui la porto. Torno a ser optimista i a estar content. Només em preocupa l'arribada de més fronts d'aquests i estic molt pendent de l'horitzó i del baròmetre.
Em pensava que tindria forces per aguantar vents forts durant molts dies però aquesta nit passada m'ha abaixat els fums. Em sento molt petit...
2 comentaris:
17 nusos 17 nusos... reflexionem. Si tot plegat era un front d'estar per casa...
Després de tot es veu que recollir qualsevol troç de ferro que apareixia era útil i tot!!!
Si, si, molt previsor, jo. Amb el barco plè de merda que no saps si necessitaràs i mira, la peça perfecte!! Tanta, tanta merda que segur que tens el que necessites, només has de trovar-ho!
També portava entre altres coses un parell de botavares, fustes com per fer una foguera de Sant Joan i una caña de bambu... té collons.
Publica un comentari a l'entrada