M'ha caigut un munt d'oli d'oliva pel terra de la cabina i sembla una pista de patinatge.
Tenim un front als nasos. Soposo que és la baixa que deia el "Seven Seas" No crec que poguem esquivar-lo i ens hi fiquem de cap.
El baròmetre baixa i comença a pujar el vent.
Hi ha un mar creuat molt incòmode i el Neo comença a fer guinyades amb només el gènova al segon ris.
S'acosta la nit i el vent segueix pujant. M'abrigo fort i em preparo per una nit mogudeta. Amb una punta de gènova anem a 5-6 nusos i 9-10 a les surfejades. A la Hellen (el pilot de vent) li costa obrir-se després de les orçades i em col.loco al seu costat per anticipar-me quan s'acosta una onada. En alguna orçada forta ens quedem atravessats al mar però el Neo aguanta molt bé les escorades fortes. De cop, la canya de respecte es parteix i surt volant. Mea culpa!! intuïa que passaria i la xapuça que vaig fer-li era una xapuça, xapuça.
Baixo volant a la cabina de popa deixant el barco atravessat en aquest mar caòtic per conectar el pistó hidràulic a la pala del timó. No és gens fàcil però l'adrenalina m'ajuda.
Torno a coberta i agafo la roda per portar el barco després d'unes 1.500 milles sense fer-ho.
Vaig mirant a popa per agafar bé les onades quan veig les típiques tres maries de turno. Les dos primeres són grosses però la tercera és inmensa. És com un mur ben negre que no veig ni on comença ni on s'acaba. Baixem la onada surfejant com bojos a 16 nusos!!! És una bogeria de velocitat però el Neo ha seguit ben recte i no ha tingut ni la intenció d'orçar ni la de punxar. Estic espantat.
El mar i el vent són manejables però què passa si això segueix pujant? que passa si totes les onades són com aquesta Maria? es pot saber què collons hi foto aquí!!??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada