Quan passem al través de la bahia d'Algeciras que és pleníssima d'activitat me n'adono de com es treballa de ràpid a Europa. Grúes, barcos, camions, edificis. Hi ha llums per tot arreu. Allà i en aquell moment em sembla tot plegat una bestiesa que no porta enlloc. Jo passo a escassos metres d'ells, amb el mar plà, amb una brisa suau que m'empeny a 3-4 nusets sense sorolls ni presses. Sense embrutar-me de les seves angoixes i les seves necessitats.
"l'home destrueix per construir i construeix destruïnt..."
Porto moltes hores mitg despert, mitg dormint però no em sento cansat. Vull aprofitar aquest temps tan perfecte per fer milles. No vull parar, vull seguir així"
"El mar es completament plà i el cel estrellat.
El Neo avança com si no volgués ni remoure l'aigua, en silenci, xino-xano, cap a Gata"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada