9.000 MILLES I 6 MESOS EN SOLITARI

El producte d'un somni que feia temps que perseguia: navegar dies i dies lluny de terra, sense un rumb fix i sense presses.

Quadern de bitàcora en video

Durant tota la travessa de l'Atlàntic, tant a l'anada com a la tornada, vaig anar gravant en video cada dia com si fos el quadern de bitàcora.


diumenge, 17 de maig del 2009

17 de Maig del 2008. Almerimar.


"Aquesta nit quasi no ha bufat i en un reconet del mar d'Alboran he fet un sonet."

Estem a 100 milles de Gata. Gata és el punt d'inflexió. A partir d'allà ja pots dir que has passat l'estret i comences a fer nord.
El mar és plà, el cel despejat i anem amb tot a dalt amb orelles de burru cap a Gata.
Avui, m'he tret la roba. Feia dies que no ho feia.
El vent va pujant i el mar també. La ràdio diu que demà ens espera un ponent d'uns 35-40 nusos i quan entri vull estar passat Gata però a les tantes de la nit ens quedem encalmats a poques milles d'Almerimar. Les veles no s'inflen, el barco es mou molt i no vull ficar motor per passar Gata. Tampoc tinc massa gasoil i he de reconéixer que estic cansat. Seguir nonstop fins a casa es arriscat, podria dormir-me massa en qualsevol moment i potser hem gastat tota la sort que teniem així que poso motor i entrem a Almerimar.
Entro al port, amarro el barco al moll d'espera i per fi, amb el mar plà i el Neo quiet m'estiro a la cabina de popa per dormir. Però no aconsegueixo aclucar l'ull i me'n vaig a un dels bars de copes que hi ha al port. Em foto tres cervesses del tirón, torno al barco i caic rodó.

12 dies Horta-Almerimar. No està gens malament.