9.000 MILLES I 6 MESOS EN SOLITARI

El producte d'un somni que feia temps que perseguia: navegar dies i dies lluny de terra, sense un rumb fix i sense presses.

Quadern de bitàcora en video

Durant tota la travessa de l'Atlàntic, tant a l'anada com a la tornada, vaig anar gravant en video cada dia com si fos el quadern de bitàcora.


dimarts, 21 d’abril del 2009

21 d'Abril del 2008. Assasinant tonyines.

A les 14:00 em passa un cargo per estribor. Conecto la ràdio. No diu res... jo tampoc.
"Començo a tenir sensació de nord"
De cop sento com el carret de la canya de pescar gira com boig. Deu ser un peix molt gros. Ell tira fort cap al fons i jo li donc carret perquè no ho trequi tot. Quan descansa, vaig recollint fil. I així fins que està suficientment cansada com per apropar-la al Neo. Quan es veu quasi fora de l'aigua treu forces d'on no n'hi ha i marxa un altre cop cap al fons... I així em estat una hora ben bona. Per treure-la de l'aigua li he hagut de passar el bitxero per les agalles. És un bitxo molt gros i em mira amb uns ulls enormes i "humans". Penso durant un moment de tornar-la a l'aigua però m'agrada massa la seva carn. Normalment els hi tallo el cap o els hi busco el cervell amb el ganivet però aquesta es molt grossa i decideixo matarla amb un cop de martell al cap. Al final ha sigut més d'un cop de martell. 
"Ha sigut molt fort..."
M'afarto de tonyina fins que no puc més i omplo quatre pots amb la tonyina bullida i oli d'oliva. Engego la nevera i espero que faci prou sol com perquè les plaques solars m'omplin les bateries.
Que bona que està la tonyina, que bona!!