9.000 MILLES I 6 MESOS EN SOLITARI

El producte d'un somni que feia temps que perseguia: navegar dies i dies lluny de terra, sense un rumb fix i sense presses.

Quadern de bitàcora en video

Durant tota la travessa de l'Atlàntic, tant a l'anada com a la tornada, vaig anar gravant en video cada dia com si fos el quadern de bitàcora.


dimecres, 22 d’abril del 2009

22 d'Abril del 2008. Chàfecs i el "Seven Seas Navigator".

Estic envoltat de chàfecs. De cop puja molt el vent i ho he de riçar tot. Després para i torna a pujar veles. Cansat d'aquest joc, deixo la major a baix i jugo només amb el gènova i la mesana que costa menys. Això fa pinta de ball de bastons. 
Estem ja a menys de 1.000 milles d'Azores i tinc la sensació d'estar arribant.
No sé com ni perquè però ha desaperagut la canya de pescar. Sort que tinc fil de recanvi.
Plou molt i no es veu res. tinc un pressentiment i engego el radar. Hi veig un barco per la popa. Portem rumb de colisió i m'estic a la banyera mirant-lo i patint fins que veig que passa net. Ha passat tant aprop que li he pogut llegir el nom. És el Seven Seas Navigator, un barco de passatgers. El truco per ràdio perquè em passi informació meteorològica. Em diu que vé una baixa amb vents de 35 nusos. Això vol dir que els vents no baixaràn de 35 nusos... estic inquiet. Poso rumb una mica més a l'Est per intentar no ficar-me a la gola del llop.
Tot és moll, comença a fer fred i ja no és tan divertit tot plegat...


2 comentaris:

... ha dit...

On deu ser ara mateix aquella canya de pescar?

Joan ha dit...

soposo que penjant a 50 metres de la boca d'una tonyina estressada...
O potser al fons de l'oceà, al costat de tresors milenaris, contenidors de sabates, llaunes de coca-cola i residus nuclears biodesagradables.